132

Jaïa(Jeia) l'amic en llit d'amor. Los llençols eren de plaers, e lo cobertor(i el cobrellit) era de llanguiments(decaïments), e el coixí era de plors. E era qüestió(I hom es preguntava) si el drap(la roba) del coixí era del drap dels llençols o del cobertor.

131

Nuaven-se les amors de l'amic e(i) l'amat ab membrança(amb record), enteniment, volentat(voluntat), per ço que(per tal que) l'amic e l'amat no es partissen(separessin); e la corda en què les dues amors se nuaven era de pensaments, llanguiments

130

Ab(Amb) ploma d'amor e(i) ab aigua de plors, e en carta de passió, escrivia l'amic unes lletres(cartes) a son amat, en les quals li deïa(deia) que devoció se tardava e amor se moria, e falliment(falta) e error muntiplicaven(augmentaven) sos enemics.

129

Acostava's l'amat a l'amic per ço que(per tal que) l'aconsolàs e(i) el conhortàs(consolés) dels llanguiments(decaïments) que sostenia, e dels plors que havia(tenia); e, on(com) més l'amat a l'amic s'acostava, pus(més) fortment plorava e llanguia l'amic per les deshonors que planyia(lamentava) de son amat.

128

- Muntiplica(augmenta) la enemistat qui és enfre(entre) les gents e(i) mon amat, e promet dons e guardons mon amat, e menaça ab(amenaça amb) justícia, saviea(saviesa). E memòria e volentat (voluntat) menyspreen ses menaces e sos prometiments.

127

- Ah, enteniment, volentat(voluntat)! Lladrats, e despertats(Bordeu, i desperteu) los grans cans(gossos) qui dormen oblidant mon amat. Ah, ulls! Plorats. Ah, cor! Sospirats. Ah memòria! Membrats(recordeu) la deshonor de mon amat, la qual li fan aquells qui ell ha tan honrats.

126

Escrivia l'amic aquestes paraules: 

- Alegre és mon amat, car(ja que) a ell tramet(trameto) mos pensaments e(i) per ell ploren mos ulls, e sens llanguiments(decaïments) no viu(visc), ni sent(sento), ni veig, ni oig, ni he odoraments(tinc olfacte).

125

Lo senyal de l'amat apar(apareix) en l'amic, qui per amor és en tribulacions(situacions pertorbadores), sospirs e(i) plors, pensaments, e en menyspreament de les gents.

124

Demanaren a l'amic quals(quines) tenebres són majors. Respòs(Respongué) que la absència de son amat. Demanaren-li qual és la major resplandor, e dix(i digué) que la presència de son amat.

123

Enllumenà(Il·luminà) amor lo nuvolat(el núvol) qui es mès enfre(posà entre) l'amic e(i) l'amat; e féu-lo enaixí llugorós(així lluminós) e resplendent con(com) és la lluna en la nit, l'estel en l'alba, e lo sol en lo dia, e l'enteniment en la volentat(voluntat); e per aquell nuvolat tan llugorós se parlen l'amic e l'amat.

122

Demanaren a l'amic de ocasió(sobre l’oportunitat), e dix(i digué) que ocasió és plaer en penitència, e enteniment en consciència, e esperança en paciència, e sanitat en abstinència, consolació en remembrament(record), e amor en diligència, e lleialtat en vergonya, e riquea(riquesa) en pobretat, e pau en obediència, e guerra en malvolença(malevolència).

121

Deia l'amic: 
- Qui no tem mon amat, a tembre(témer) li cové(convé) totes coses; e(i) qui tem mon amat audàcia e ardiment(valor) li cové en totes coses.

120

Jurcava(Cuitava) l'amic a seguir son amat e(i) passava per una carrera(camí) on havia un mal lleó qui auceïa(matava) tot home qui en passava pererosament(peresosament) e sens devoció.

119

Amava l'amic tots aquells qui temien son amat; e havia(i tenia) temor de tots aquells que no temien son amat; e per açò fo questió(per això hom es preguntava) qual era major en l'amic: o amor, o temor.

118

Contrastaren-se(Es discutiren) l'amic e(i) l'amat, e pacificaren-los llurs amors; e fo questió(i hom es pregunta) qual amor hi mès(posà) major amistat.

117

Encontraren-se(Es van trobar) l'amic e(i) l'amat, e foren testimonis de llur encontrament saluts(salutacions), abraçaments, e besars, e llàgremes, e plors. E demanà l'amat a l'amic, de son estament(sobre el seu estat); e l'amic fo embarbesclat(es va restar perplex) en presència de son amat.

116

En un ram(una branca) cantava un aucell(ocell), e deïa(i deia) que ell daria(donaria) un novell(nou) pensament a amador que li en donàs dos. Donà l'aucell lo novell pensament a l'amic, e l'amic donà'n dos a l'aucell, per ço que alleujàs(per tal que alleugerís) sos turments; e l'amic sentí muntiplicades ses dolors(augmentants els seus dolors).

115

No ha(hi ha) en l'amat nulla(cap) cosa en què l'amic no haja(tingui) ànsia e(i) tribulació, ni l'amic no ha(té) cosa en si en què l'amat no haja plaer e senyoria; e per açò(això) l'amor de l'amat és en acció, e l'amor de l'amic en llanguiment(decaïment), passió.

114

Dementre(Alhora) que l'amic anava enaixí(així) treballant, atrobà(es trobà) un ermità qui dormia pres(a prop) d'una bella font. Despertà l'amic l'ermità, dient si havia vist, en somniant, son amat. Respòs(Respongué) l'ermità, e dix(i digué) que egualment(de la mateixa manera) eren encarcerats(empresonats) sos pensaments en lo carçre(la presó) d'amor, en vetllant e en dorment. Molt plac(plagué) a l'amic con(quan) havia trobat companyó en presó; e ploraren amdós cor(perquè) l'amat no havia molts d'aitals amadors(tenia molts amadors d’aquella mena).

113

Anava l'amic per munts e(i) per plans, e no podia atrobar portal per on pogués eixir del carçre(sortir de la presó) d'amor qui llongament(durant molt de temps) havia tengut(tingut) en presó son cos, e sos pensaments, desirers(desitjos) e plaers.