31

Dix(Digué) l'amic: 

- Turmenten-me(Em turmenten) los secrets de mon amat, con(tal com) les mies(meves) obres los revelen, e cor la mia boca los té secrets(i perquè la meva boca els manté en secret) e no els descobre(mostra) a les gents.

30

L'amat enamora l'amic, e(i) no el plany(compadeix) de son llanguiment(decaïment), per ço que pus fortment sia amat(per tal que amb més força sigui amat) e en lo major llanguiment atrob(decaïment trobi) l'amic plaer e reveniment(reviscolament).

29

Desobeí l'amic son amat, e(i) plorà l'amic. E l'amat venc morir(vingué a morir) en la gonella(túnica) de son amic, per ço que(per tal que) l'amic recobràs ço(el) que havia perdut; e donà-li major do que cell(aquell) que perdut havia.

28

Encontraren-se l'amic e(i) l'amat, e dix(digué) l'amic: 

- No cal que em parles(parlis); mas fe’m(però fes-me) senyal ab tos(amb els teus) ulls, qui són paraules a mon cor, con te dó ço(quan et dono el) que demanes.

27

Hac(Tingué) sòn l'amic, qui molt havia treballat en cercar son amat; e(i) hac paor(por) que no oblidàs(oblidés) son amat. E plorà, per ço que no s'adormís(per tal de no adormir-se), ni son amat no fos absent a son remembrament(record).

26

Cantava l'aucell(ocell) en lo verger(hort [o jardí]) de l'amat, e venc(i vingué) l'amic, qui dix(digué) a l'aucell: 

- Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos(entenguem-nos) per amor; cor(perquè) en lo teu cant se representa a mos(als meus) ulls mon amat.

25

Cantaven los aucells(ocells) l'alba, e(i) despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren(finiren) llur cant, e l'amic morí per l'amat, en l'alba.

24

Digueren a l'amic: 
- On vas? 
- Venc(Vinc) de mon amat. 
- On vens? 
- Vaig a mon amat. 
- Quant estaràs ab(amb) ton amat? 
- Aitan(Tant) de temps con(com) seran en ell los meus pensaments.

23

Demanaren a l'amic on era son amat. Respòs(Respongué): 

- Ve’l-vos(Veieu-lo) en una casa pus(més) noble que totes les altres nobilitats(nobleses) creades; e ve'l-vos en mes amors, e en mos llanguiments(en el meu amor, i en el meu decaïment), e en mos plors.

22

Malalte fo l'amic, e pensava'n l'amat(L’amic es va posar malalt, i pensava en l'amat): de mèrit lo peixia(l’alimentava), e ab(amb) amor l'abeurava, e paciència lo colgava(l’allitava), d'humilitat lo vestia, ab veritat lo metjava(el medicava).

21

Venc(Vingué) l'amic beure a la font on hom qui no ama s'enamora con beu(en beure) en la font, e doblaren sos llanguiments(i es duplicà el seu decaïment). E venc l'amat beure a la font, per ço que sobredoblement doblàs a son amic ses amors(per tal que la sobreduplicació dupliqués l'amor de l'amic), en les quals li doblàs llangors(dupliques l’abatiment).

20

Sospirs e(i) plors vengren a jutjament(vingueren a judici) a l'amat, e demanaren-li per lo qual(quin) se sentia amat pus fortment(més fortament). Jutjà l'amat que els sospirs són pus prop a amor, e los plors als ulls.

19

Contrastaren-se(Es discutiren) l'amic e l'amat; e viu-ho(i ho va veure) un altre amic, qui plorà tan llongament tro hac feta pau e concordança enfre(llargament, fins que fou feta la pau i la concòrdia entre) l'amat e l'amic.

18

Demanà l'amic a l'enteniment e(i) a la volentat, qual(quin) era pus(més) prop a son amat, e córregren amdós, e fo ans l’enteniment(i corregueren ambdós, i va arribar abans l’enteniment), a son amat, que la volentat(voluntat).

17

Questió fo enfre(Una discussió hi va haver entre) los ulls e la memòria de l'amic, car(ja que) los ulls deïen(deien) que mellor(millor) cosa és veer(veure) l'amat que membrar-lo(recordar-lo), e la memòria dix que per lo remembrament(digué que a través del record) puja l'aigua als ulls e(i) el cor s’enflama(s’inflama) d'amor.

16

Enfre(entre) temor e(i) esperança ha fet hostal amor, on viu de pensaments e mor per oblidaments con(oblits com [de la mateixa manera que]) los fonaments són sobre los delits d'aquest món.

15

- Digues, aucell(ocell) qui cantes, ¿est-te mès en guarda(t'has posat sota la protecció) de mon amat, per ço que et defena(per tal que et defengui) de desamor, e(i) que muntiplic(multipliqui) en tu amor? 

Respòs(Respongué) l'aucell: 
- ¿E qui em fa cantar, mas tan solament(sinó tan sols) lo senyor d'amor, qui es té a deshonor desamor(per a qui el desamor és deshonor)?

14

Portà Nostra Dona(la Verge Maria) son Fill a l'amic per ço que(per tal que) li besàs(besés) son peu, e(i) que escrivís en son llibre les virtuts de Nostra Dona.

13

Encercava(Procurava de trobar) l'amic qui recontàs(narrés) a son amat con(com) ell per sa amor sostenia greus treballs e(i) moria; e atrobà son amat qui lligia en un llibre on eren escrites totes les llangors(manques persistents de vitalitat) que amor li donava per son amat, e tots los grats que n’havia([ i totes les] satisfaccions que n’obtenia).

12

- Digues, foll(boig) per amor, ¿e(i) qual cosa és pus(més) visible: o l'amat en l'amic, o l'amic en l'amat? 

Respòs(Respongué), e dix(digué) que l'amat és vist per amors, e l'amic per sospirs e per plors, e treballs e dolors.

11

- Amic foll(boig), ¿per què destruus(destrueixes) ta persona e despens(gastes) tos diners, e lleixes(i deixes) los delits d'aquest món e vas menyspreat enfre(entre) les gents? 

Respòs(Respongué): 

- Per honrar los honraments(els honors) de mon amat, qui per més hòmens(homes) és desamat, deshonrat, que honrat e amat.

10

Digueren a l'amic: 
- Per què no respons a ton amat qui t’apella(et crida)? 
Respòs(Respongué): 
- Ja m’aventur a greus perills per ço que a ell pervenga(Ja m’exposo a greus perills per tal d’arribar a ell), e(i) ja li parle desirant ses honors(parlo desitjant els seus honors).

9

Dix(Digué) l'amat a l'amic: 
- Saps, encara, què és amor?
Respòs(Respongué): 
- Si no sabés que és amor, sabera(sabria) què és treball, tristícia, e(i) dolor?

8

Digues, amic -dix(digué) l'amat-, hauràs(tindràs) paciència si et doble tes llangors(duplico les teves tristeses)? 
- Hoc, ab què em dobles més amors(Sí, si em dupliques el meu amor).

7

Demanà l'amat a l'amic: 

- Has membrança(Tens record) de nulla(cap) cosa de que t'haja guardonat, per ço cor me vols amar(donat que em vols estimar)? 
Respòs(Respongué): 
- Hoc, per ço cor enfre(Sí, perquè entre) los treballs e(i) els plaers que em dónes, no en faç(faig) diferència.

6

Temptà l'amat son amic si amava perfetament; e(i) demanà-li de què era la diferència qui és enfre(entre) presència e absència d'amat. Respòs(Respongué) l'amic: 

- D'innorància(ignorància) e oblidament, coneixença e remembrament(record).

5

Dix(Digué) l'amic a l'amat: 

- Tu qui umples(omples) lo sol de resplandor, umple mon cor d'amor. 
Respòs(Respongué) l'amat: 

- Sens compliment(plenitud) d'amor no foren tos(els teus) ulls en plor, ni tu vengut(vingut) en est(aquest) lloc veer(a veure) ton amador.

4

Plorava l'amic, e deïa(deia): 

- ¿Tro(Fins) a quant de temps cessaran tenebres en lo món, per ço que cessen les carreres infernals(per tal que desapareguin els camins infernals)? Ni l'aigua, qui ha en costuma que descórrega a enjús(que té el costum de discórrer cap avall), ¿quan serà l'hora que haja natura de pujar a ensús(amunt)? Ni els innocents, quan seran més que els colpables? Ah! quan se gabarà(es lloarà) l'amic que muira(mori) per son amat? Ni l'amat ¿quan veurà son amic llanguir(patir persistentment manca de vitalitat) per sa amor?

3

Ajuntaren-se molts amadors a amar un amat qui els abundava(omplia a vessar) tots d'amors; e cascú havia per cabal(cadascun tenia com a única possessió) son amat e sos pensaments agradables, per los quals sentien plaents tribulacions(pertorbacions).

2

Les carreres(camins per on poden passar carros) per les quals l'amic encerca(busca) son amat són llongues(llargues), perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades(il·luminades) d'amors.

1

Demanà l'amic a son amat si havia en ell nulla(cap) cosa romasa(perdurable) a amar; e(i) l'amat respòs(respongué) que ço(això) per què la amor de l'amic podia muntiplicar(augmentar), era a amar.