Deïa l'amic a son amat:
- Amable amat! Tu has mos ulls acostumats e nodrits a veer, e mes orelles a oir, tos honraments; e per açò és acostumat mon cor a pensaments, per los quals has acostumat mos ulls a plorar e mon cos a llanguir. Respòs l'amat a l'amic, e dix que sens aitals costumes e nodriments no fóra escrit en lo llibre son nom, en lo qual són escrits tots aquells qui vénen a eternal benedicció, e son delits llurs noms del llibre on són escrits aquells qui van a eternal maledicció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada