14 de febrer del 2012

45

Dos són los(els) focs qui escalfen l'amor de l'amic: la un es bastit de desigs, plaers e cogitacions(i pensaments); l'altre és compost de temor, llanguiment(decaïment), e de llàgrames(llàgrimes) e de plors.
Publicat per David Cos a 5:06
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

2 comentaris:

  1. Yves14 de febrer del 2012, a les 16:23

    Oh... l'etern dilema que planteja l'amor. Però sembla clar que sense un no hi ha l'altre, no?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)