Cantava l'amat e deïa(i deia) que poc sabia l'amic d'amor si havia(tenia) vergonya de lloar son amat, ni si el temia honrar en aquells llocs on pus(més) fortment és deshonrat; e poc sap d'amar qui s'enuja(s’enutja) de malanança(infelicitat); ni qui es desespera de son amat no fa concordança d'amor e esperança.
La reflexió d'avui m'ha fet pensar en el nostre país i la nostra llengua... tema potser poc místic,però prou important també, oi?
ResponElimina