Estava l'amic un dia denant(davant) molts, hòmens(homes) que son amat havia(tenia) en est(aquest) món massa honrats, per ço cor(perquè) lo deshonraven en llurs pensaments. Aquells menyspreaven son amat e(i) escarnien sos servidors. Plorà l'amic, tirà sos cabells, baté sa cara e rompé sos vestiments, e cridà altament:
- Fo anc fet tan gran falliment(Va ser mai comesa tan gran falta) com menysprear mon amat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada