Deïa(Deia) l'amic a son amat:
- Tu est(ets) tot, e(i) per tot, e en tot; e ab(amb) tot tu vull tot, per ço que haja e sia(per tal que tingui i sigui) tot mi.
Respòs(Respongué) l'amat:
- No em pots haver(tenir) tot, sens que tu no sies(siguis) de mi.
E e dix(i digué) l'amic:
- Hages-me(Posseeix-me) tot, e jo tu tot.
Respòs l'amat:
- Què haurà(tindrà) ton fill, ton frare(germà) e ton pare?
Dix l'amic:
- Tu est tal tot, que pots abundar a ésser tot de cascú(cadascú) qui es dóna a tu tot.
- Tu est(ets) tot, e(i) per tot, e en tot; e ab(amb) tot tu vull tot, per ço que haja e sia(per tal que tingui i sigui) tot mi.
Respòs(Respongué) l'amat:
- No em pots haver(tenir) tot, sens que tu no sies(siguis) de mi.
E e dix(i digué) l'amic:
- Hages-me(Posseeix-me) tot, e jo tu tot.
Respòs l'amat:
- Què haurà(tindrà) ton fill, ton frare(germà) e ton pare?
Dix l'amic:
- Tu est tal tot, que pots abundar a ésser tot de cascú(cadascú) qui es dóna a tu tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada