Plorava l'amic, e deïa(i deia) a son amat aquestes paraules:
- Amat! No fuist anc(vas ser mai) avar ni cobeu(cobejós) al teu amic, en donar ésser ni en recrear-lo, ni en donar-li moltes creatures a son servii(criatures per al seu servei). Doncs, ¿d'on vendria(vindria), amat, que tu, qui est(ets) sobirana llibertat, fosses(fossis) avar a ton amic, de plors, pensaments, llanguiments(decaïments), saviea(saviesa) e amors, a honrar tes honors? E per açò(per això), amat, lo teu amic te demana vida llonga(llarga), per tal que pusca reebre(pugui rebre) de tu molts dels dons damunt dits(més amunt esmentats).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada