345

Dormia l'amic considerant en los treballs e els empatxaments los quals ha(i els impediments que té) en servir son amat, e hac paor(tingué por) que ses obres no perissen(morissin) per aquells empatxaments. Mas(Però) l'amat li tramès consciència, qui(la qual) el despertà en sos mèrits e en los poders de son amat.

344

Perdé l'amic una joia que molt amava, e fóra's(i es va sentir) desconsolat, tro(fins) que son amat li féu questió qual(preguntà quina) cosa li era pus(més) profitable: o la joia que havia(tenia), o la paciència que hac(tingué) en les obres de son amat.

250

Havia en l'amic dos pensaments: la un cogitava tots jorns(l’un pensava cada dia) en la essència e(i) en les virtuts de son amat; e l'altre cogitava en les obres de son amat. E per açò era qüestió qual(per això hom es preguntava quin) pensament era pus llugorós(més lluminós), pus agradable a l'amat e a l'amic.

32

Dix(Digué) l'amic: 

- Turmenten-me(Em turmenten) los secrets de mon amat, con(tal com) les mies(meves) obres los revelen, e cor la mia boca los té secrets(i perquè la meva boca els manté en secret) e no els descobre(mostra) a les gents.