47

Estava l'amic tot sol, sots(sota) la ombra de un bell arbre. Passaren hòmens(homes) per aquell lloc, e(i) demanaren-li per què estava sol. E l'amic respòs(respongué) que sol fo quan los hac vists e oïts(estava sol quan els havia vist i sentit), e que d'abans era en companyia de son amat.