30 de novembre del 2011

334

Oïa l'amic paraules de son amat, en les quals lo veïa son enteniment, per ço cor la volentat havia plaer d'aquell oïment; e lo remembrament membrava les virtuts de son amat, e los seus prometiments.

4 comentaris:

  1. Ens ha agradat molt aquest fragment perquè creiem que reflexa d'una manera impetuosament flexiumberant i et voliem felicitar per la feina que fas i que sense tu ningú seria res. Per acabar, només voliem agraïr-to tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acostar les paraules de Llull a lectors com tu és tot un plaer. Gràcies per acostar-t'hi i tastar la saviesa.

      Elimina
  2. sisi,a mi que sóc de lleida, m'ha sorprès espectacularment aquest fragment, per la manera que està fet. Moltes gràcies per tot i visca el barça i visca catalunya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les gràcies són per a vosaltres per acostar-vos a aquestes màgiques paraules que va pensar Ramon Llull fa més de set centenars d'anys.

      Elimina