56

Pujà-se'n(Ascendí) lo cor de l'amic en les altees(alteses) de l'amat, per ço que(per tal que) no fos embargat a amar en l'abís(l’abisme) d'aquest món. E con fo a l'amat (I quan va ser amb l’amat), contemplà'l ab(amb) dolçor e plaer; e l'amat baixà'l a aquest món, per ço que el contemplàs ab tribulacions (preocupacions) e ab llanguiments(defalliments).