101

Demanaren a l'amic quin senyal faïa(feia, dibuixava) son amat en son gamfanó(en la seva senyera). Respòs(Respongué) que de home mort. Dixeren-li(Digueren-li, preguntaren-li) per què faïa aital senyal. Respòs: 

- Per ço car fo(Perquè va ser) home mort, crucificat, e per ço que aquells qui es gaben(es vanen) que són sos amadors, seguesquen(segueixin) son esclau.

100

Lo llum de la cambra de l'amat venc inluminar(vingué a il·luminar) la cambra de l'amic, per ço que en gitàs(per tal d’expulsar-ne) tenebres, e que la omplís(i omplir-la) de plaers e de llangors(debilitats) e de pensaments. E l'amic gità de sa cambra totes coses, per ço que hi cabés son amat.

99

Atrobà(Es trobà) l'amic son amat qui estava menyspreat enfre(entre) les gents, e dix(i digué) a l'amat que gran injúria era feta a sos honraments(al seu honor). Respòs(Respongué) l'amat, e dix que ell prenia deshonors per fretura(carència) de fervents e devots amadors. Plorà l'amic e muntiplicaren(augmentaren) ses dolors; aconsolava'l l'amat mostrant-li sos capteniments(la seva manera d’obrar).

98

Absentà's l'amat a l'amic, e encercà'l(i el va buscar) l'amic ab(amb) sos pensaments; e demanava'l(demanava per ell) a les gents ab llenguatge d'amor.

97

Demanaren a l'amic de qui era. Respòs: 

- D'amor. 
- De què est(ets)? 
- D'amor. 
- Qui t'ha engenrat? 
- Amor. 
- On nasquist(vas néixer)? 
- En amor. 
- Qui t'ha nodrit? 
- Amor. 
- De què vius? 
- D'amor. 
- Con has(tens) nom? 
- Amor. 
- D'on véns? 
- D'amor. 
- On vas? 
- A amor. 
- On estàs? 
- En amor. 
- Has altra cosa mas amor? 

Respòs: 

- Hoc, colpes e torts(Sí, culpes i danys) contra mon amat. 
- Ha(Té) en ton amat perdó ? 
Dix(Digué) l'amic que en son amat era misericòrdia e(i) justícia, e per açò(per això) era son hostal enfre(entre) temor e esperança.

96

A una gran festa tenc(tingué) l'amat gran cort de molts honrats barons, e(i) féu grans convits e grans dons. Venc(Vingué) l'amic a aquella cort; dix-li(li digué) l'amat: 

- Qui t'ha apellat(cridat) a venir a ma cort? 
Respòs(Respongué) l'amic: 
- Necessitat e amors m'han fet venir veer tes faiçons e tos capteniments(a veure les teves formes i les teves maneres d’actuar).

95

Sembrava l'amat en lo cos de l'amic treballs, tribulacions, llanguiments(decaïments). Sanava l'amic son cos ab(amb) esperança, devoció, paciència, consolacions.

94

Sembrava l'amat en lo cor de l'amic desigs, sospirs, virtuts e(i) amors. Regava l'amic les sements ab llàgremes(llavors amb llàgrimes) e ab plors

93

- Digues, foll(boig): has(tens) vergonya de les gents con te veen(quan et veuen) plorar per ton amat? 

Respòs(Respongué) que vergonya sens pecat és per defalliment, qui no sap amar.

92

Absentà's l'amat a son amic, e encercava(i buscava) l'amic son amat ab(amb) memòria e ab enteniment, per ço que(per tal que) el pogués amar. Atrobà(trobà) l'amic son amat; demanà-li on havia estat. Respòs(Respongué): 

- En la absència de ton remembrament(el teu record) e en la innorància(ignorància) de ta intel·ligència.

91

Entresenya's(Es manifesta) l'amat, a son amic, de vermells e novells(i nous) vestiments; e estén sos braços per ço que l'abraç(per tal que l'abraci), e enclina(inclina) son cap per ço que li do un besar(el besi), e està en alt per ço que el pusca atrobar(pugui trobar).

90

Deïa(Deia) l'amic a l'amat que per moltes carreres(camins) venia a son cor e(i) es representava a sos ulls; e per molts noms lo nomenava sa(la seva) paraula; mas(però) la amor ab(amb) què l'avidava(li donava vida) e el mortificava no era mas una, tan solament.

89

Apartaren-se l'amic e(i) amor, e tenien solaç(esbargiment) de l'amat; e representà's(es va fer present) l'amat. Plorà l'amic, e esvaneí's(desaparegué) amor en l'esmortiment de l'amic. Reviscolà l'amat son amic con(quan) li remembrà ses faiçons(recordà les seves formes).

88

Malalte fo(es va posar) l'amic per amar, e(i) entrà'l veer(a veure) un metge qui muntiplicà ses llangors(multiplicà les seves mancances de vitalitat) e sos pensaments; e sanat fo l'amic en aquella hora.

87

Estava l'amic en llanguiments e(decaïments i) en tristícia(tristesa) per sobreabundància de pensaments; e tramès(trameté) precs a son amat que li trametés un llibre on fossen escrites ses faiçons(formes), per ço que(per tal que) li donàs alcun(algun) remei. L'amat tramès aquell llibre a son amic e doblaren(es duplicaren) a l'amic sos(els seus) treballs e sos llanguiments.

86

Demanà l'amic a son amat qual cosa era major: o amor o amar-. Respòs(Respongué) l'amat, e dix(i digué) que, en creatura(criatura), amor és l'arbre e amar és lo fruit, e els treballs e els llanguiments(decaïments) són les flors e les fulles; e en Déu, amor e amar són una cosa mateixa, sens negun(cap) treball, llanguiment.

85

Encercava(Buscava) l'amic son amat, e(i) atrobà un home qui moria sens amor; e dix(digué) que gran damnatge era d'home qui moria a nulla mort sens amor(un gran mal era el de l’home que moria de qualsevol mort sense amor). E per açò dix(per això digué) l'amic a l'home qui moria: 
- Digues: per què mors sens amor? 
Respòs(Respongué): 
- Per ço cor(Perquè) sens amor vivia.

84

- Digues, foll(boig): quina cosa és meravella? 
Respòs(Respongué): 
- Amar més les coses absents que les presents; e(i) amar més les coses vesibles(visibles), corruptibles, que les invisibles, incorruptibles.

83

Demanaren a l'amic, de la amor de l'amat. Respòs(Respongué) que la amor de son amat és influència de infinida bonea(bondat), eternitat, poder, saviea, caritat, perfecció; la qual influència ha(té) l'amat a l'amic.

82

Demanaren a l'amat, de la amor de son amic. Respòs(Respongué) que l'amor de son amic és mesclament de plaer e malanança(i infelicitat), e de temor, ardiment(valor).

81

Tramès lletres(Trameté cartes) l'amic a son amat, en les quals li dix(digué) si havia(tenia) altre amador qui li ajudàs a portar e(i) a soferir los greus afanys que sosté per sa amor. E l'amat rescrisc(respongué) a son amic dient que no ha ab què faça vés ell(té res amb què fer envers ell) injúria ni falliment(falta).

80

Cantava l'amat e deïa(i deia) que poc sabia l'amic d'amor si havia(tenia) vergonya de lloar son amat, ni si el temia honrar en aquells llocs on pus(més) fortment és deshonrat; e poc sap d'amar qui s'enuja(s’enutja) de malanança(infelicitat); ni qui es desespera de son amat no fa concordança d'amor e esperança.

79

- Digues foll(boig), quan venc(vingué) en tu amor? 

Respòs(Respongué): 
- En aquell temps que m'enriquí, e(i) em poblà mon cor de pensaments, desirers(desitjos), sospirs, llanguiments(decaïments), e abundà mos ulls de llàgremes e de plors. 
- Què t'aportà amor? 
- Belles faiçons(imatges), honraments, e valors de mon amat. 
- En què vengren(vingueren)? 
- En membrança(memòria) e en enteniment. 
- Ab(Amb) què els reebist(vas rebre)? 
- Ab caritat, esperança. 
- Ab què els guardes? 
- Ab justícia, prudència, fortitudo(fortalesa), temprança.

78

Cridà l'amic en alt a les gents, e dix(i digué) que amor los manava que amassen en anant e en seent, e en vetlant e en dorment, e en parlant e en callant, e en comprant e en venent, e en plorant e en rient, e en plaer e en llanguiment(decaïment), e en guanyant e en perdent; e en qualsque(qualssevol) coses faessen, en totes amassen, cor(perquè) d'amor n'havien manament.

77

Apellà(Cridà) amor sos(els seus) amadors, e dix-los(i els digué) que li demanaren los dons que li eren pus desirables(més desitjables) e pus plaents. E ells demanaren a amor que els vestits e els ornàs(guarnís) de sos afaiçonaments(adorns), per ço que fossen(per tal que fossin) a l'amat pus agradables.

76

Secret d'amor sens revelació, dóna passió e llanguiment(i decaïment); e revelar amor dóna temor per frevor(fervor). E per açò l'amic en totes maneres ha(té) llanguiment.

75

Demanaren al foll(boig) on començà enans(abans) sa amor: o en los secrets de son amat, o en revelar-los a les gents. Respòs, e dix(Respongué, i digué) que amor no hi fa null departiment(cap separació), con és en son compliment(en la mesura que formen part de la seva perfecció); car ab(ja que amb) secret té l'amic secret los secrets de son amat, e ab secret los revela, e ab revelació los té secrets.

74

- Digues, foll(boig): qual cosa fo enans(va ser abans): o ton cor, o amor?

Respòs, e dix(Respongué, i digué) que en un temps foren son cor e amor; cor(perquè) si no ho fossen, lo cor no fóra creat a(per) amar, ni amor no fóra creada a cogitar(pensar).

73

- Digues, foll(boig), con(com/per què) no parles, ni què és ço(això) en què estàs consirós(pensarós)? 

Respòs: 

- En les bellees(belleses) de mon amat, e(i) en lo ressemblament(la semblança) de les benaurances e de les dolors que m'aduen(em duen) e em donen amors.

72

Estaven moltes gents davant l'amic, qui es clamava de son amat con no creixia ses amors(com no augmentava el seu amor); e(i) clamava's d'amor con li donava treballs ni dolors. Escusà's l'amat dient que los treballs d'on acusava amor eren muntiplicaments(augments) d'amors.

71

Demanaren a l'amic quals són los fruits d'amors. Respòs(Respongué): 
- Plaers, cogitaments(pensaments), desigs, sospirs, ànsies, treballs, perills, turments, llanguiment(decaïment). Sens aitals fruits no es lleixa(deixa) amor tocar a sos servidors.